Coneix els personatges il·lustres del nostre municipi.
-
Pere Rigau
Pere Rigau (Rigall, Rigualdi), natural del Mas Sitjà de Rabós d’Empordà (o Espolla), tenia al seu càrrec, com a sacerdot particular el culte de l’Església de Santa Maria de Vilabertran, ens consta a l’any 1060.
Pietós, la fama de les seves virtuts es van escampar arreu del país, acudint-hi les persones a demanar recolzament i la direcció espiritual. Diversos clergues restaren a Vilabertran.
El dia 9 de març tres matrimonis d’una família poderosa que tenia dominis a les valls de la Muga i el Ter, renunciaren als drets que pretenien sobre l’Església de Santa Maria en mans de Pere Rigau i els seus companys.
Amb la direcció del propi Pere Rigau, l’any 1080 s’iniciaren els treballs de la nova església dedicada a Santa Maria en els terrenys adjacents a l’existent. I el dia 11 de novembre de 1100 es celebrà la festa de la consagració solemne.
En l’acte de consagració el Bisbe de Girona decreta que els clergues visquin canònicament segons la Regla de Sant Agustí, nomenant a Pere Rigau primer Abat del Monestir de Santa Maria.
Durant catorze anys l’Abat Rigau va governar amb prudència i saviesa el monestir.
Després de la seva mort, ocorreguda l’any 1114, va ésser considerat pels fidels com un benaurat.
El 5 de juliol de 1572, amb motiu del trasllat de la tomba, es van honorar les seves despulles, amb molt bon estat, iniciant-se els tràmits per la seva beatificació. Que, segons la tradició, el Papa va arribar a expedir la butlla, però que el llegat en el viatge procedent de Roma va morir en un naufragi desapareixent tota la documentació. No es van reprendre els tràmits de beatificació.
-
Cosme Damià i Hortolà
Nascut a Perpinyà l’any 1493, residí d’infant a Girona i cursà estudis a la Universitat d’Alcalà, París i Bolònia, on aconseguí el doctorat en Dret canònic i Teologia.
L’any 1543 és nomenat rector de la Universitat de Barcelona, càrrec que ocupà durant disset anys.
El 1560 el rei Felip II el designa per a Abat de Vilabertran, al mateix temps que era elegit per assistit com a Teòleg al Concili de Trento. Tot i les excuses per la seva avançada edat hi participà, amb unes actuacions interessants i memorables.
Acabat el Concili el 4 de desembre de 1563, retorna Vilabertran. I a les sis de la tarda del 16 de maig de 1564, l’Abat Hortolà era rebut pel Capítol i el poble de Vilabertran amb gran afectuositat i solemne cerimonial.
Impregnat amb l’esperit del Concili de Trento, comença el Pare Damià les reformes a la seva abadia, trobant tota mena de dificultats i obstacles a l’obra reformadora proposada.
De tal manera que en el Concili de la província tarragonesa reunit a Barcelona va demanar la prohibició als canonges de recórrer contra l’Abat davant del bisbe o davant del Papa.
La seva obra literària, meritòria i extensa, és poc coneguda i se’n conserven pocs exemplars; no podem deixar d’esmentar l’obra ‘In Cantica Canticorum Salomonis Explanatio’.
Morí el Pare Hortolà durant la nit del 3 de febrer de 1568, honorat amb solemnes exèquies.
-
Josep Reig
Josep Reig i Palau, fill de Vilabertran, va ésser el que va construir la Torre d’estil modernista, anomenada avui “Torre d’en Reig”.
Era enginyer forestal i va ésser ell que va fixar les dunes d’Empúries. La casa forestal de Sant Martí d’Empúries va ésser el motiu pel qual es va inspirar per la construcció de la Torre del nostre poble. Tenen molts elements en comú.
-
Ramon Reig
4 de novembre de 1903 al 2 de desembre de 1963.
La família Reig va néixer a Vilabertran i eren cinc germans: Josep Reig, Lluís Reig, Carlos Reig, Dolors Reig i Ramona Reig.
Durant la infància en Ramon Reig passava els diumenges a la Torre i al poble de Vilabertran pintant i jugant amb Salvador Dalí i la seva germana Anna Maria, amb Alexandre Deulofeu, amb Xirau-Palau.
Ramon Reig comença a pintar a l’oli, però es va apassionar per l’aquarel·la amb la qual acabarà destacant i fent exposicions a nivell nacional i internacional (Nova York, París, Londres).
- El 1933 ocupa una vacant de catedràtic a Burgos i després la de Figueres (1933-1936).
- El 1936 es casa amb Maria Cinta Lloveras, qui mor de part al cap de pocs mesos.
- Passa la guerra a Sant Sebastià i un cop acabada torna a Figueres on és nomenat director de l’Intitut (1939-1963).
- Professor de l’escola d’Arts i Oficis (1940-1963).
- El 1940 contrau matrimoni amb Maria Josefa Carbonell i Moner del qual naixeran dos fills: Maria Blanca i Carles.
- L’any 1947 junt amb l’alcalde Bonaterra i amb les donacions de J. Rubaudonadeu i J.Tutau, funden el Museu de l’Empordà.
- El 1957 participa en la fundació de l’Institut d’Estudis Empordanesos i és membre dels patronats de Vilabertran i de Sant Pere de Rodes.
Entre els reconeixements a la seva producció artística, destaquen el 1950 el nomenament d’acadèmic de la Real Academia de las Bellas Artes de Toledo; el 1957 el fan membre de l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona, i el 1959 de la de San Fernando de Madrid.
Ramon Reig va heretar la Torre de Vilabertran de mans del seu oncle en Josep Reig. Les altres propietats les va deixar a altres nebots.