La Canònica de Santa Maria de Vilabertran
Considerada Bé Cultural d’Interès Nacional pel Govern de la Generalitat de Catalunya, Santa Maria de Vilabertran constitueix sense cap mena de dubte un dels exemples més ben conservats de Catalunya de l’arquitectura de les canòniques regulars medievals.
El nucli de l’abadia s’organitza al voltant del claustre: les dependències monàstiques i l’església del segle XII, amb elements típicament romànics, on trobarem exposada la recentment restaurada Creu de Vilabertran. El Palau de l’Abat, fora del nucli bàsic, encara es troba en procés de restauració.
L’abadia fou construïda a final de segle XI, principis del XII per l’Abat Rigau, amb l’ajut de tres famílies nobles de la vila. L’església de tres naus, amb un elegant campanar Llombart, i el claustre, que conserva perfectament la disposició de les diferents dependències monacals, són el principal element del monument, creant un conjunt harmònic d’una sòbria bellesa.
La Creu de Vilabertran és la creu processional d’argenteria més gran de Catalunya, de plata sobredaurada amb ànima de fusta, amb incrustacions de pedres semiprecioses d’època romana amb entalles d’iconografia pagana. La creu es troba exposada a l’església, el seu emplaçament original.
-
Visites
C/Abadia, 4
17760 Vilabertran
(Alt Empordà)
Tel.: (+34) 972 50 87 87
Fax: (+34) 972 50 87 87
Tarifes- General: 4€
- Reduïda: 2€
Tenen dret a la tarifa reduïda:
- Persones de 65 anys o més.
- Pensionistes.
- Titulars del Carnet Jove.
- Estudiants amb carnet internacional.
- Titulars del carnet de família nombrosa o monoparental.
- Grups no turístics de 10 persones o més. Si alguna de les persones té dret a entrada gratuïta continua gaudint d’aquesta tarifa.
Tenen dret a gratuïtat:
- Menors de 16 anys
- Persones aturades, degudament acreditades.
- Membres acreditats/des de l’ICOM (International Council of Museums) o de l’ICOMOS (International Council of Monuments).
- Membres acreditats/des de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.
- Guies de turisme professionals, degudament acreditats/des.
- Docents d’ensenyament reglat, acreditats/des per la direcció del centre educatiu.
- Professionals de premsa acreditats/des que, en l’exercici de la seva feina, hagin comunicat per escrit prèviament la seva visita.
- Persones amb certificat de discapacitat. La persona acompanyant tindrà també tarifa gratuïta si la targeta acreditativa de la discapacitat especifica que la persona en necessita els serveis.
- Famílies d’acollida degudament acreditades.
- Grups d’estudiantat (alumnat del sistema educatiu de règim general i educació especial amb professorat), que hagin fet reserva prèvia.
Casos especials:
- Entrada gratuïta l’últim dimarts de cada mes de l’1 d’octubre al 30 de juny
- Els grups que contractin l’entrada a través d’empreses d’intermediació turística o similar gaudiran d’un descompte del 25% sobre la tarifa aplicable. El/la guia o acompanyant autoritzat/da del grup estarà exempt/a de pagar l’entrada
Horaris
Visites comentades
De dimarts a diumenge, amb reserva prèvia.
Visites comentades en català, espanyol, francès i anglès.Ampli ventall d’activitats pedagògiques per a escolars.
- Telèfon d’informació i reserves: 972 508 787
-
Links d'interès
Vídeo
Muntatge virtual
-
Notícies històriques
La canònica de Santa Maria de Vilabertran, erigida al lloc d’una església dedicada a Santa Maria documentada entre el 954 i el 986, fou fundada per Pere Rigau, que vers el 1060 hi aplegà una comunitat de clergues que adoptaren la regla de Sant Agustí vers l’any 1080. L’església, començada cap a aquesta darrera data, fou consagrada el 1100 pel bisbe de Girona Bernat que manà la construcció d’un baptisteri i concedí el dret de sepultura a més de confirmar els delmes, primícies i altres drets que tenia el monestir.
Durant el segle XIV s’altera la construcció romànica de l’església bastint la capella funerària del Rocabertí, adossada al braç nord del transsepte al segle XIV. En el segle XV, l’abat Antoni Girgós (1410-1424) va fer construir el palau abacial, féu fortificar el cenobi i construí la torre del Rellotge.
El 1592 la canònica fou secularitzada i convertida en col·legiata regida per un arxiprest. Durant el segle XVIII es van afegir al flanc nord de l’església, la capella dels Dolors i la sagristia nova. A finals del segle XVIII, arran del saqueig de les tropes franceses (1794) durant la Guerra Gran, es va perdre l’arxiu i la biblioteca.
Amb la desamortització del 1835 totes les dependències, tret de l’església, passaren a mans de particulars, i patiren un important procés de degradació. La recuperació del cenobi començà el 1941, després que l’any 1930 era declarat monument nacional. Entre el 1948 i el 1955 sota la direcció de l’arquitecte Pelayo Martínez es realitzaren les primeres obres de restauració, centrades en l’església, i que malgrat la seva correcció comportaren l’enderroc de part de l’obra de fortificació del segle XV. El Palau Abacial i les restes de fortificacions han quedat especialment protegides per la Llei del Patrimonio Histórico Español.
Entre el 1980 i el 1991 es procedí a una intervenció integral del conjunt monàstic, a càrrec de la Generalitat de Catalunya.
-
El Conjunt arquitectònic
Situada dins del nucli urbà de la població de Vilabertran, a la banda de ponent del terme, queda delimitada pel carrer de l’Abadia i les places de l’Església i del Monestir. El conjunt arquitectònic està format per l’església, el claustre, les dependències monàstiques i una ampliació posterior, situada a la banda de migdia, formada pel perímetre emmurallat i el palau abacial.
L’Església és de planta basilical de tres naus amb transsepte i tres absis semicirculars capçats a llevant. La nau central és coberta amb volta de canó reforçada mitjançant quatre arcs torals, que alhora es recolzen damunt columnes cilíndriques amb capitells motllurats i estan adossades als murs. Les naus laterals, en canvi, presenten voltes de quart de cercle i menys alçada que la central, a la que s’obren a través d’arcs formers de mig punt recolzats en columnes cilíndriques i pilastres rectangulars amb capitells. El transsepte és cobert per una volta de canó i es comunica amb les naus laterals mitjançant arcs de quart de cercle. Tant l’absis com les dues absidioles estan coberts per voltes de quart d’esfera i s’obren al creuer per arcs de mig punt adovellats amb capitells motllurats.
L’arc triomfal de l’absis major consta de dos arcs de mig punt en gradació, recolzats damunt columnes de planta semicircular amb capitells decorats. Al voltant del mur que forma la conca absidal de l’absis major hi ha una successió de set arcs de mig punt, sostinguts per columnes circulars amb capitells decorats i assentades damunt d’un sòcol.
A la banda de tramuntana del creuer s’afegí, al segle XIV, la capella funerària dels Rocabertí. Està coberta per una volta de creueria amb la clau central decorada i les arestes sostingudes en fines columnetes adossades als murs.
La capella s’obre al creuer mitjançant un esvelt arc apuntat amb pilars adossats i capitells. A continuació hi ha la capella dels Dolors, afegida al conjunt en el segle XVIII i reformada l’any 1960 per l’arquitecte Pelayo Martínez. Consta de dues estances, la primera coberta per una volta d’aresta i la segona per una cúpula que es recolza en una cornisa motllurada.
Les estances es comuniquen mitjançant un arc de mig punt sostingut per pilars adossats als murs, amb capitells motllurats. La porta d’accés a la capella és d’arc de mig punt adovellat. Al costat de la capella hi ha la sagristia nova, bastida al segle XVIII també.
El temple s’il·lumina a través de diverses finestres. Les tres obertures dels absis, les sis de la nau central i la de la banda de migdia del transsepte són de doble esqueixada i arcs de mig punt.
Damunt de l’arc triomfal de l’absis major i de les dues absidioles hi ha ulls de bou, i a la capella dels Rocabertí hi ha una gran rosassa i dues finestres d’arc apuntat. Pel que fa als portals, el que dóna accés a la sagristia és d’arc rebaixat adovellat mentre que el que es comunica amb el claustre, adossat a la nau de migdia, és d’arc apuntat amb columnetes i capitells decorats.
L’antiga porta romànica, actualment tapiada, és d’arc de mig punt adovellat amb llinda i timpà decorat amb la representació pictòrica de l’Agnus dei. Als peus de l’església, encastades als murs laterals, hi ha les tombes de l’abat Rigau i de l’abat Hortolà.
La façana principal del temple, orientada a ponent, presenta un portal d’accés rectangular amb llinda i timpà semicircular. Aquesta obertura és producte d’una reforma inacabada que intentava monumentalitzar-la. El parament també presenta tres finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt, decorades amb dents de serra i situades damunt i als costats del portal.
A l’extrem nord-oest del parament hi ha la torre campanar. És de planta quadrangular i està distribuïda en tres pisos, amb finestres geminades de mig punt emmarcades per quatre arcuacions llombardes a totes les cares. La separació entre els pisos es marca amb un fris de dents de serra. Està cobert per una cúpula a l’interior i teulada de quatre vessants a l’exterior.
La façana havia de tenir un altre campanar a la dreta que no s’arribà a aixecar. Exteriorment, l’absis central presenta lesenes a la part inferior del mur, i un fris de dents de serra recorre els tres absis sota les cobertes. La finestra de l’absis major també presenta decoració de dents de serra.
La capella dels Rocabertí presenta contraforts de reforç als angles. Les obertures exteriors que il·luminen la nova sagristia, a la banda de tramuntana de la portalada, són d’arc rebaixat i estan emmarcades amb carreus de pedra calcària. La construcció està bastida amb petits carreus irregulars situats a la part inferior del parament i carreus més grossos, ben desbastats i disposats en filades. A l’interior, els murs i les voltes són fets de carreus regulars de diverses mides, i els arcs són bastits amb dovelles desbastades.
El claustre, adossat a la nau de migdia del temple, és de planta trapezoïdal, amb jardí central i envoltat per diverses dependències monàstiques. Les quatre galeries del claustre presenten exteriorment teulades d’un sol vessant, mentre que a l’interior estan cobertes amb voltes de quart de cercle. Són formades per porxos de vuit arcs a cada costat. Els arcs són de mig punt adovellats i estan recolzats damunt parelles de columnes i pilastres, o bé dues columnes alternativament, amb capitells simples i decorats amb motius vegetals.
La porta d’accés a l’interior de l’església, situada a la galeria de tramuntana, és rectangular i està emmarcada amb carreus de pedra, amb la data 1722 gravada a la llinda. Per la banda exterior presenten frisos de dents de serra. El parament és bastit amb carreus ben desbastats disposats en filades. Els edificis que conformen les dependències del monestir són rectangulars, amb les cobertes de dues vessants de teula i distribuïts en planta baixa i pis, exceptuant l’ala de migdia, d’un sol nivell.
L’ala de llevant presentava, als baixos, la sagristia vella i la sala capitular, tot i que actualment és un espai únic. Està coberta per una volta de canó molt baixa i presenta, obertures de mig punt adovellades amb la part superior capalçada per la banda interior. Al pis hi ha el dormitori dels canonges, amb la coberta de dues vessants reforçada amb arcs apuntats adovellats recolzats als murs laterals.
La façana de llevant, orientada a l’exterior, presenta dos portals de mig punt adovellats i als costats estretes obertures allargades a mode d’espitlleres. Al pis, les finestres són rectangulars, amb la llinda biforada sostinguda per columnetes i capitells decorats.
A l’ala de migdia hi ha havia el refectori. Està coberta amb una volta apuntada i presenta, a la façana de migdia, cinc grans finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt. L’ala de ponent també està coberta amb una volta apuntada i presenta un portal d’accés des de l’exterior bastit al segle XVI, quan aquest espai es destinà a capella de Sant Ferriol. És una obertura d’arc carpanell emmarcada amb carreus de pedra i fines columnetes amb capitells força ornamentats. Damunt seu hi ha un òcul adovellat.
A la cantonada sud-oest del claustre hi ha la cuina i el celler, espais coberts amb voltes de creueria damunt pilastres adossades a un nivell molt baix. Les construccions estan bastides amb carreus de pedra desbastats disposats en filades. Des d’aquestes estances s’accedeix al pati del palau abacial, situat a migdia del claustre.
El pati està delimitat per murs fortificats que també reforcen la part superior de les dependències monàstiques de la banda de llevant i del palau abacial. Estan rematats amb merlets rectangulars i espitlleres obertes al mig i són bastits en pedra sense treballar de diverses mides, lligada amb morter de calç.
El palau abacial, situat la banda de migdia del pati, és rectangular, amb la coberta de dues vessants i distribuït en tres plantes. La façana principal presenta un gran portal de mig punt adovellat que dóna accés directe al pati i diverses espitlleres allargades a la planta baixa. Al pis hi ha grans finestrals rectangulars amb les llindes d’arcs trilobulats sostinguts amb columnetes i capitells decorats. Alguns finestrals són biforats i altres triforats. Damunt del portal hi ha una fornícula d’arc apuntat amb la imatge de la verge.
Adossat a la banda de llevant del palau hi ha una altra de les dependències del monestir, identificada amb el possible hospital del segle XII. A l’interior presenta estances cobertes amb voltes de canó baixes i d’altres fetes amb maons disposats a pla, de cronologia posterior. S’obre al pati mitjançant un portal de mig punt adovellat i dos grans arcades rebaixades bastides amb pedra desbastada. Ambdues construccions són bastides amb pedres sense treballar lligades amb morter de calç.